Un afer antropològic Durant una recent visita a la vall del Baztán, al nord de Navarra, em trobo que la guia que duem parla dels "agotes". Diu que en aquesta vall i més concretament al poble de Arizcun hi havia uns habitants, documentats ja des de l'edat mitjana, amb característiques racials diferents dels bascos (eren més rossos i no tenien lòbuls a les orelles). Se'ls anomenava "agotes" i encara avui es desconeix l'etimologia d'aquesta designació. El que sí se sap és que aquests personatges van ser fortament discriminats fins a començaments del segle XX (segle vint!!): no se'ls permetia aprofitar les terres comunals; havien de situar-se a l'església darrera els altres feligresos i fins entrar-hi per una porta diferent; no podien casar-se amb els altres habitants del Baztán i eren objecte d'insults i vexacions. La guia acaba dient que l'origen d'aquests habitants ha donat lloc a tot tipus d'especulacions i que hi ha qui ha dit que potser es tractava de descendents de soldats de Carlemany que haguessin quedat ferits i ressagats a les muntanyes. Com a mínim, sorpresa. Mai havíem sentit parlar dels "agotes". L'assumpte ens desperta la curiositat i fem cap a Arizcun. Plou a bots i barrals. Allà topem amb un, diguem-ne, parc escultòric, com un Chillida Leku, però casolà, i a més inundat per l'aigua que cau sense parar. Està situat en una part del poble que es diu Bozate i l'escultor Santxotena, natural d'aquest barri, exposa una part de les seves obres en aquest terreny. Gran cartell anunciant l'exposició permanent a l'aire lliure del Santxotena i un altre cartell anunciant la visita a la seva casa natal, agençada per exhibir més obra seva i per ensenyar costums antics de la vall. Ens saltem l'exposició a l'aire lliure i anem directament a la casa familiar dels Santxotena, pensant trobar-hi alguna explicació sobre els "agotes". En efecte. El noi que fa de guia de la casa pairal, ens explica que el Santxotena és "agote" i que reivindica els seus orígens. Que és fill, nét i besnét de fusters, perquè els "agotes" no podien posseir terres, per tant no podien ser pagesos independents. Penso: "Santxotena... Això és un nom castellà escrit amb "tx" per euskaldunitzar-lo". Però aviat caic que Sancho, amb aquest so, ha de ser en realitat un nom d'origen basc i que l'euskaldunització de l'ortografia no és feta per emmascarar cap origen castellà. I també caic, i ens ho corrobora el guia, que els tals "agotes", fos quin fos el seu origen, eren personatges bascoparlants, com ho són encara ara la major part dels habitants que ens vam creuar en aquesta vall. Semblava fort que se'ls discriminés tant, si eren allà de feia... 500 anys? 600 anys? i si parlaven basc com a única llengua.

Enfi. Preguntem amb incredulitat al guia si és cert que això va durar fins a començaments del s. XX. I diu que no, que va durar més, ben bé fins al 1950! Que ell mateix sap quines famílies són (dubta, es corregeix i diu "bueno, eran") "agotes". Li preguntem si ell té amics d'aquest origen i diu que "exactamente amigos, no".
Després ens explica altres teories: potser els "agotes" eren fugitius càtars, o fugitius hugonots...

Sortim de la casa. Desconcert. La persona que m'acompanya diu:
-A mi em faria vergonya ser d'aquí i haver d'explicar això dels "agotes".

Sí, crec que a mi també me'n faria

Arribada a Barcelona, trobo a internet diferents adreces on es tracta el tema:
la del Santxotena,
la de l'Ainara Iraeta , i la de Maria Carmen Aguirre Delclaux.

Resulta interessant una nova teoria sobre l'origen dels "agotes", un origen que redimeix una mica els habitants del Baztan: podrien ser fugitius de lleproseries procedents del sud de França. (Ah!, perquè es veu que a les lleprosaries no només hi havia lleprosos, sinó també fugitius de la justícia que s'amagaven allà sabent que els guàrdies no els hi anirien a buscar per por del contagi). A aquests "agotes", doncs, potser se'ls va començar mantenint al marge tant per raons profilàctiques com de seguretat o moral.