Dilluns al vespre vaig veure a la televisió el documental sobre la fuga de presos de la presó de Segòvia en el programa que fan sobre la transició.
Opino sobre aquest documental i no sobre els altres que han fet, perquè he vist aquest que m'atreia especialment, i els altres en canvi no els he vistos i no en puc opinar. Però d'aquest sí, i com que justament l'esperava amb interès m'he sublevat d'aquesta frivolitat en el tractament dels temes que consisteix a retallar les frases dels entrevistats i a fer dir a cadascú una coseta que crea ambient sense que ens permetin sentir res sencer.
Patchwork d'imatges i mots. Una tècnica impressionista que a mans d'un artista de les idees podria ser un bon mitjà, vés a saber, però que s'ha convertit en la nostra televisió en l'única manera de fer documentals i en la imposició de la superficialitat. Ja no ens mostren un discurs seguit de ningú. I en aquest cas hagués estat interessant
A part d'aquest comentari, hi ha punts emocionants al documental.