Deixem aparcada momentàniament la lluita de classes i continuem amb la descripció d'ahir: el Britannia varat al port de Leith, a Edinburgh.

Aquest iot, que havia de fer caure de cul el personal, resulta que traspua decadència per diversos costats. Comencem per la saleta on esmorzava la reina que té unes cadires d'aquelles modernes que són com un con geomètric invertit, recobert d'un fil de plàstic tipus scoubidou que va fent ziga-zagues, tot plegat aguantat sobre quatre potes metàl.liques, és a dir aquelles cadires modernes dels anys 50. I continuem amb uns immensos aparells telefònics que tenien els membres de la família a la tauleta de nit, al despatx i a altres llocs des d'on podien trucar al servei. Són uns mamotretos plens de piuets com les centraletes de les telefonistes de poble de quan jo era petita (fa molt), i el telèfon té un dial dels rodons, que em sembla molt llunyà, molt i molt més enllà del 1997, any en què van desfer-se del iot. A més els telèfons són de color negre, que encara fa més autèntic.
No hi entenc, però si aquest iot havia de servir per deixar bocabadats els papanates, han fet bé de varar-lo, perquè em sembla que ara els sultans del Golf Pèrsic tenen uns iots que els hi donen unes quantes voltes, com a mínim en el camp del luxe ostentador.
La visita passa per moltes dependències: el menjador "de diari" on sopaven els oficials amb la família reial, el mess o sala d'estar dels oficials, el mess dels sotsoficials, el mess de la tripulació. La sala de màquines, el consultori mèdic, la bugaderia, la cuina, l'office on preparen el cafè (per als de dalt, amb tassetes de porcellana xinesa bona). Les cambres de dormir de la reina, la del marit, els respectius despatxos, la cabina del capità i la seva cambra de bany (l'únic lloc que es veu en tot el iot on un es pugui rentar). Arribem a una cabina de sotsoficials... Ui!, són sotsoficials, però dormen quatre en un espai mínim, i aquesta cabina on no hi ha espai per a res està presidida per una post de planxar plegable, ben fixada al centre de l'espai. Se't comença a encongir el cor, però llavors ja entres en una zona on no hi ha ni cabines. La tripulació-tripulació dormia en unes lliteres plegables que hi ha pels passadissos i repartidors, i a les parets hi ha uns calaixos metàl.lics amb candaus que devien ser els "armaris" dels de la "puta-base". Hi ha més posts de planxar per aquí i per allà. A la "família", a més de molestar-li els crits, segurament també li molestaven les arrugues.
No m'explaio sobre el contrast d'aquest "dalt i a baix". No val la pena. Com un Versailles, com si diguéssim, però sense l'aspecte artístic.
Per acabar vull comentar l'actitud dels visitants, que són majoritàriament turistes britànics. En primer lloc, no he sentit cap comentari, cap, dels que se sentirien en altres latituds: "Apa, mira com vivien aquests", "Digue'ls-hi tontos, tu", "I un Rolls i tot", alguna procacitat a la Honeymoon Room... i a la part de baix: "I aquí els altres ben amuntegats", "No hi ha dret, no em diguis", etc. A més d'aquesta contenció dels pensaments i impressions, un segon detall em crida l'atenció. Algun cops, a les dependències per on passes, hi ha un cordonet que no et permet tocar, seure, trepitjar o accedir a tal o qual cosa, però a altres llocs pots tocar, seure etc. lliurement el que veus. Doncs bé, cap d'aquests turistes britànics gosa seure als bancs que hi ha al mess dels oficials, ni tampoc al dels sotsoficials, però quan arriben al de la tripulació, allà es deuen sentir a l'alçada de les circumstàncies, com a casa, i s'asseuen un moment prop de les lliteres plegables que ja comencen a veure's per tots els racons.
Després ho comento i em diuen "Tingues en compte que aquí no hi ha hagut mai una revolució de veritat, mai han tallat el coll als rics."