Al CaixaFòrum (la sala d'exposicions a la Casa Ramona, al peu de Montjuïc), hi ha una exposició de fotos d'un periodista xinès, Li Zhensheng, sobre la Revolució Cultural.
Les fotos són bones. Es tracta majoritàriament d'instantànies no publicades a l'època, perquè mostren la cara negra, repressiva de la Revolució Cultural. El fullet de l'exposició diu que el fotògraf "capta la gran obra de teatre que va ser el moviment". Hi ha alguna cosa d'això: els escenaris, les tarimes, el públic..., la mise en scène.
Em fixo ara en algunes fotos:
La primera, la d'uns monjos budistes que duen un cartell on hi ha escrits penjaments sobre la doctrina budista. Les seves mirades esporuguides són com si ens diguessin: "no portem aquest cartell infame perquè creguem res del que hi diu, sinó perquè tenim por". És una imatge que parla sobretot dels qui són a l'altra banda, dels que els han posat els cartells.
Una altra. Una sèrie de dues fotos: en un descampat, uns homes d'esquena amb les mans lligades al darrera, una mica de públic, un escamot que apunta. A la foto següent ja han disparat i els cossos jeuen bocaterrosa. Aquest afusellament és el contrapunt a les imatges de repressió més "simbòlica" o teatral: els cucurutxos de paper al cap, els cartells penjats al coll, les genuflexions obligades, els insults. Recorda que no tot quedava en paraules i gestos.
La tercera imatge que vull comentar és la imatge de la insubmissió i
em va fer pensar en el pare de la Margarita, de qui parlaré a la propera nota. També es tracta d'una sèrie de fotos, com si fossin fotogrames d'una pel.lícula. Un acusat és exposat en públic i el volen fer declarar en contra del seu pare, també detingut. L'acusat no només no ho vol fer, sinó que a més pretén protestar. Els seus acusadors li entaforen un guant a la boca per fer-lo callar.
El dia que ve:
Trilogia sobre la Revolució Cultural: 2 La distància