(Podeu clicar per ampliar la imatge)

Als que els agradi veure què passa amb l'urbanisme modern, que s'arribin al barri de l'Antigone, projectat cap a finals dels anys 80, pel Ricardo Bofill que llavors tenia molt bona premsa a França (ara ja no ho sé). Tot el barri té aquest toc seu, diguem-ne, "partenon".
La plaça central es diu Place du nombre d'Or (em veig incapaç de reproduir les explicacions que em va donar una matemàtica sobre aquest número) i hi ha alguns comerços que van posar noms clàssics, tipus perruqueria Afrodita i bar Venus.
Col.loco aquí al costat el dibuix d'una columna gruixudíssima que no aguanta res, que em va fer pensar en la diatriba anti Bofill escoltada a un arquitecte barceloní ("els temples grecs estan molt bé, però què hi pinta un temple grec ara i aquí?").
Sobre el nom Antigone: es veu que es va triar com a oposició al de Polygone, que era el nom que tenia un terreny militar d'allà al costat, o potser era un terreny militar sobre el qual es va bastir el nou barri (aquest punt no em va quedar clar). En tot cas és un joc de paraules que té la seva gràcia.