(Continuació de La druidessa Severa Tertionicna)

Les Gorges du Tarn serien un paratge misteriós, si no fos que està ple de turistes que circulen amunt i avall. De totes maneres si ens agafa una tempesta allà al mig amb llamps i trons, desapareixen els estiuejants i reapareix el misteri (i el perill) primigeni.

Sortint per una de les carreteretes que duen a l'altra banda del riu Tarn, hi ha un poblet, St Chély-du-Tarn, que té una d'aquestes coves-santuaris, normalment dedicades a una santa o a una mare de Déu.
Aquesta gruta té a dins una església romànica diminuta amb una imatge moderna d'una mare de Déu que es diu Notre Dame du Cénaret o de la Cénarette.

(Podeu clicar per ampliar el dibuix)

Els estudiosos dels fets religiosos donen a aquests indrets una sèrie de significats i relacions: la cova, el sexe femení i la matriu, els antics cultes a la fertilitat i a la terra, les deesses preindoeuropees, les precristianes, les santes i les Mares de Déu cristianes...
El tinglado muntat entorn de Lourdes comença justament en una cova i el mot Lur en basc significa terra.

Un dia tornarem a parlar a les Barcelonetes del que va començar amb un comentari entorn de l'arqueòloga prehistoriadora Marija Gimbutas.

(Continua a El turisme de riu)