Tinc les Barcelonetes momentàniament aparcades, perquè estic en una altra cosa que espero que no s'allargui més enllà de tres setmanes més, o rebentaré.
Això és el parèntesi anunciat al títol.
Ara el link.
He trobat una entrada molt interessant en el blog Llopgris, que transcriu un Himne a Isis impressionat. Està directament relacionat amb altres notes de les Barcelonetes que s'interessaven per les deesses antigues. Si tot va bé, un altre dia hi tornarem.
Fins aviat.

He trobat una cançó de Georges Brassens que no coneixia i que, tot i que deu haver estat feta fa 40 o 50 anys, sembla escrita expressament per criticar les actuals tertúlies televisives on es ventilen intimitats d'uns personatges tremendos sortits de no se sap on.
Encara que és molt llarga la descarrego sencera.

Je vivais à l'écart de la place publique,
Serein, contemplatif, ténébreux, bucolique...
Refusant d'acquitter la rançon de la gloir',
Sur mon brin de laurier je dormais comme un loir.
Les gens de bon conseil ont su me fair' comprendre
Qu'à l'homme de la ru' j'avais des compt's à rendre
Et que, sous peine de choir dans un oubli complet,
J' devais mettre au grand jour tous mes petits secrets.

Trompettes
De la Renommée,
Vous êtes
Bien mal embouchées !

(Segueix clicant el continua de més avall)