El desembre del 2003 començava el blog amb aquest dibuix i amb molts interrogants.

En aquests quatre anys hi ha hagut alts i baixos i períodes de poca publicació, però estic contenta de no haver llençat l'esponja. M'agrada mantenir l'eina encara que no sempre la faci servir.

Veig que he continuat fins ara cultivant un estil pudorós, recatat, no-intimista. No em sembla ni bé ni malament, però em fa gràcia constatar-ho. A vegades m'agradaria posseir la soltura d'altres que s'explaien en els temes, a mi sovint em fa por de no estar prou documentada, de dir obvietats o de ser tendenciosa en un mitjà que no permet el creuament fluid, la matisació i la rectificació de parers. En els blogs, encara que només s'ensenyi la poteta, també s'apareix com s'és, amb les angúnies i vanitats pròpies.

Sobre els dibuixos: crec que ha estat un encert fer un blog "il.lustrat", perquè fa alegria i perquè m'ha obligat a fer una tria per mantenir un cert nivell. Desbrossar està bé.

Faig una mica de zapping de les Barcelonetes i m'aturo en alguns posts o sèries de posts que em resulten entranyables: els de Lyon i la narració sobre Marie Sophie Dauchez, els tres de la Revolució Cultural, els de Montpellier i els de Praga, els arqueològics a propòsit de Pompeia, els de les deesses (que hauria de continuar), els escocesos (ídem), els del vel a l'escola francesa...

Doncs ja està, ja m'he fet l'article.

La setmana entrant començo una sèrie de dedicatòries segurament mudes o gairebé mudes. ¿No deia el Joan Fuster que en la literatura el que sobren són paraules? :)

Espero recuperar aviat la possibilitat de rebre comentaris, em sembla un sistema més "democràtic" de funcionar i sobretot més afalagador per a mi.